 |
| Portada de La casa de hojas, editada en castellà per Pálido Fuego/Alpha Decay |
Com descriure aquesta obra postmoderna de Mark Z. Danielewski? Crec que paga la pena enfrontar-s’hi sense saber-ne res; d’altra banda, per molt que en parli, el desconcert del lector està assegurat. Així que continueu llegint.
La casa de hojas –ara per ara no existeix cap traducció al català, i la versió en castellà ha arribat amb anys de retard– té, pel cap baix, tres capes argumentals i encara més d’estilístiques.
En primer lloc, hi ha la història del fotoperiodista Will Navidson i de la seva família, que s’instal·len en una casa un xic inquietant: és més gran per dins que per fora (nivell 1). Aquesta narració la mostra l’Expedient Navidson, una filmació de culte que nosaltres, com a lectors que som, no podem veure, així que ens hem de conformar amb l’informe exhaustiu que de la pel·lícula fa un vell enigmàtic, Zampanò (nivell 2). A la seva mort, els papers de Zampanò van a parar a les mans de Johnny Truant, un aprenent de tatuador que llegeix, revisa i comenta el text per a la seva edició, tot afegint-hi la introducció i les notes. Gràcies a aquestes delirants i poc rigoroses anotacions, coneixem també la història de Truant (nivell 3). És a dir, tenim les línies argumentals de Navidson, de Zampanò i de Truant.
I d’estils? Un fotimer, en tenim. L’estil de Truant és fresc i col·loquial, mentre que Zampanò empra amb pedanteria tota mena d’estils acadèmics. Tot plegat esdevé un tractat de cinema, so, fotografia, filosofia, arquitectura, matemàtiques, física, psicologia, edició i qualsevol altra disciplina que us passi pel cap.
Us en feu una idea? Ni per casualitat! En aquesta novel·la desconcerta tant l’argument com la forma. I és que ens trobem davant d’una mostra de literatura ergòdica. A més de recursos narratius com canvis de ritme, textos codificats o la barreja d’elements reals i de ficció, hi trobem quadricromia, braille, tipologies diferents, notes a peu de pàgina de dimensions surrealistes, pàgines en blanc, pàgines pràcticament il·legibles de tan atapeïdes, etc. La casa canvia de forma i així ho fan també els textos, que ens recorden pous, passadissos... Cada element formal del llibre està pensat per provocar en nosaltres unes sensacions que les novel·les tradicionals ens transmeten només per mitjà de la paraula. Llegir-lo és com fer una gimcana. La lectura es va embolicant fins al punt que cal aturar-se i repensar com hem de continuar llegint: d’enrere cap endavant, girant el llibre en espiral...?
Aquest és el motiu, a més de les 700 pàgines que conté i de les expressions de sorpresa que em provocava la lectura, pel qual intentava no llegir el llibre en llocs públics com el metro.
 |
| Un parell de pàgines a l'atzar de La casa de hojas |
No s’ha de caure en el parany d’intentar entendre tots els textos; de fet, ni tan sols caldria llegir-los tots, però si l’autor ha fet l’esforç de recopilar el llistat més exhaustiu mai fet d’arquitectes de la història de la humanitat, per exemple, no seré jo qui no faci l’equivalent per llegir-lo. El cert és que imagino Danielewski trufant-se del nostre esforç per seguir-li el fil. Què li devia passar pel cap a aquest home per escriure això?
Llavors quedes amb un amic que et pregunta: “Com prova aquell llibre tan rar que t’estaves llegint?” I saps que només espera una resposta curta, un “bé” o un “malament”, o potser una opinió senzilla elaborada en 3 o 4 frases, però tu necessites aquestes 3 o 4 frases per començar a posar en ordre el caos mental en què t’ha sumit el llibre, i 3 o 4 hores per començar a emetre una opinió, així que, derrotada, et limites a arronsar les espatlles, inflar les galtes i deixar anar una mena de sospir per tota resposta.
En recomano la lectura? És clar que sí! Però aviso que no és apta per a tothom; només per a gent amb paciència, coratge i esperit d’explorador. És de digestió lenta... o irregular. No sé ben bé si equival a menjar-se un plat de tripes amb cigrons o un de caviar iranià. És hilarant, desesperant, fascinant, tediosa, interessant, sorprenent, inquietant, impactant, aterridora, emotiva...
Danielewski ha rebut diversos premis per aquesta opera prima, i en té molts, de mèrits –intel·ligència, erudició, imaginació, esforç...–, però és necessari exalçar la feina titànica de traducció i maquetació. Uns màrtirs, els responsables!
 |
| Pàgina de crèdits, també impagable |
I, en aquest precís moment, m’esglaia adonar-me que escric aquestes línies des de l’“habitació de les fulles” d’un hotel. Casualitat o premonició? Intueixo que no dormiré aquesta nit. He de sortir d’aquí abans que la foscor m’engoleixi com jo he engolit aquest llibre.
 |
| L'habitació de les fulles i un estrany pressentiment |
