Tsukiji, el cèlebre mercat de peix

Plaça deserta. Tot just comença a clarejar. Entren extres. Llum. Acció!

I, aleshores, s’inicia una espectacular coreografia que involucra ni més ni menys que milers de treballadors, més de dues mil tones de peix i hordes de turistes en una escena folla on el treballador diligent i motoritzat esquiva el turista graponer i despistat; el peix no, el peix s’està quiet.

My fair lady: Covent Garden s. XX, no Tsukiji s. XXI, però us en feu una idea.

Si més no, aquest és el dibuix que es crea al meu magí sempre que penso en el mercat de peix de Tsukiji. I és que estem parlant de la llotja de peix més gran i cèlebre del món, que es troba, naturalment, a la capital de Sushilàndia: Tòquio.

No hi ha guia turística sobre el Japó que no recomani al viatger de visitar Tsukiji ni l’instrueixi de com fer-ho. Perquè sí, calen certes explicacions per entendre l’estructura del mercat i per no trencar les normes, que bàsicament es poden resumir així: ser respectuós i mirar de no destorbar els que hi fan la seva feina. El gran tragí i els hàbits invasius dels turistes expliquen per què hi ha restriccions d’accés al públic en algunes zones.

Tragí diari de treballadors al mercat de Tsukiji

El plat fort del mercat, i tot un repte per als visitants, és la subhasta de tonyina. No debades se celebra a les 5 de la matinada. Aquesta visita és ideal per a aventurers: implica llevar-se a hores intempestives (o no anar a dormir), buscar algun transport que us porti allà de matinada i fer cua, sense garantia de premi, per aconseguir formar part d’un dels dos grups de 60 persones que podran ser testimonis privilegiats del gran espectacle.

Potser en la meva ignorància, jo m’estimo més el llit. Bàsicament perquè també es pot visitar el mercat a les 9 del matí i gaudir intensament de l’exhibició. Al mercat de majoristes es venen totes les classes de peix i marisc que pugueu imaginar, i les que no també.

Peix a la venda a Tsukiji

A mig matí ja recullen i comencen a preparar l’escenari per a l’endemà, però encara queda visitar el mercat exterior, on es poden passar hores i hores furetejant aquí i allà, badant com un nen al zoo.

Tots els carrerons de la rodalia s’apunten al xou. Comerç rere comerç, exhibeixen el seu gènere i el seu talent al visitant, que s’ho enduria tot si sabés per a què fer-ho servir: parament de cuina, algues, peix i molts altres ingredients ignots en aquestes contrades. Aquí podeu fer un tastet d’alguns d’aquests productes; no rebutgeu res del que us ofereixin, encara que no tingueu ni idea de la seva composició: la cuina japonesa té ingredients i sabors tan diferents i tan bons que seria una pena deixar-los passar.

Productes a la venda al mercat exterior de Tsukiji

Enmig d’aquest fotimer de botigues, òbviament hi ha també una enorme oferta de restauració. Molts dels negocis aprofiten l’avinentesa per cuinar de cara a l’espectador i vendre’n els productes per emportar: truites, yakitori... Realment fan venir ganes de tastar-ho tot!

Per suposat, hi trobarem també un munt de restaurants on fer un àpat.

Prou varietats de peix i marisc per procurar la felicitat

És una ocasió ideal per prendre un bon esmorzar japonès. I en què consisteix aquest esmorzar? Doncs, per exemple, en un donburi, un enorme bol d’arròs cobert amb algun peix ben bo. Impossible no començar bé el dia!

Deliciós esmorzar a base d'anagodon (arròs amb anguila) i te verd

Cap a finals d’any està previst el trasllat del mercat fora de Tòquio, a Toyoso, un lloc suposem que més ample però també més conflictiu (hi ha abundoses queixes sobre la contaminació del nou escenari) i, malauradament, menys convenient per a la turistada. Tot i així, segur que seguirà sent una experiència fascinant!

Manducant per Roma

Ara ve Nadal i menjarem el gall, però abans que a la tia Pepa li’n donem un tall, segur que molts esteu somniant de fugir i posar molts quilòmetres de distància entre vosaltres i la immensa taula familiar. Per què no a Roma?

Roma, la ciutat eterna perquè estàs destinat a tornar-hi un cop i un altre, bella entre les belles, és un indret on els plaers s’intensifiquen davant qualsevol activitat: deixar-se seduir pels monuments que els antics romans ens han llegat, perdre els sentits davant la vista sublim que des del Campidoglio s’obté del fòrum romà, rondar pels carrers de la ciutat renaixentista i barroca, buscar repòs en alguna de les esglésies que curullen la ciutat o tranquil·litat entre els arbres del Pincio, menjar en qualsevol osteria... Tan sols el trànsit, les hordes de turistes i la profusió de calendaris amb els sacerdots més ben plantats de l’anyada poden sotragar l’encís, però tot plegat forma part de l’encant caòtic de Roma.

Representació de Bernini d'un Ganges ben quadrat a la piazza Navona

Menjar bé és una de les grans descobertes d’Itàlia, i en una ciutat tan rica culturalment i tan turística com Roma, l’oferta gastronòmica és immensa i molt variada. Però com triar bé? Si una cosa té Roma és que fins i tot els llocs més atrapaguiris són atractius, però, esclar, en aquests llocs els preus són més alts del que es mereixen i la qualitat del menjar potser no és la desitjada. Com destriar el gra de la palla? En les meves estades a la capital, he après a detectar alguns senyals d’alarma:

1. El local és molt bonic i la decoració fa un efecte molt acollidor, des del color de les parets, les fotos i quadres que en pengen, la il·luminació o les estovalles a quadres. Doncs no: en un restaurant “autèntic” ni tan sols se’ls hauria acudit pintar les parets. L’important és el menjar, i si tenen taules, cadires i vaixella és perquè són imprescindibles. Com més cutre, millor.
2. El local és gran i tenen taules lliures. Tampoc: el protocol del bon restaurant requereix que el local sigui petit, que estigui atapeït de clients i que la gent s’amuntegui a la porta fent cua.
3. La carta, tant de plats com de vins, és extensa i variada. Error: la carta ha de ser reduïda i força especialitzada i el vi, si és possible, de la casa.
4. El cambrer és molt amable, ens somriu i està pendent dels nostres desitjos. Si aquest és el cas, busqueu discretament la porta més propera i SORTIU IMMEDIATAMENT DEL LOCAL. El personal de la casa ja té prou feina com per perdre el temps en floritures. Com més malcarat i mal educat és el cambrer, més bo és el menjar; està comprovat. Si el lloc és molt bo, fins i tot podreu sentir un “Moveu el cul, que hi ha gent esperant” després d’haver pagat. Penseu que en aquests llocs regeix la filosofia Marisquería Popete: come, paga y vete (© La Penya).

Ara que ja us he il·luminat l’enteniment, passo a detallar alguns dels meus restaurants preferits a Roma, aquells als quals tornaré quan hi sigui de visita:

Pizzeria Baffetto (Via del Governo Vecchio, 114)

Finíssimes i saboroses pizzes de la pizzeria Baffetto

A les rodalies de la piazza Navona, en una cantonada d’un carrer replet de restaurants, gelateries i botigues, es troba aquesta abarrotada pizzeria d’aspecte anònim. Les parets folrades de fotografies de celebritats que han passat pel local ens fan pensar en un Rincón del Artista a la italiana però amb el servei de La Tomaquera (ni es reserva, ni s’accepten targetes de crèdit ni s’estan per ximpleries). No obstant això, les delicioses pizzes de massa finíssima fetes al forn de llenya tenen fama de ser de les millors de la ciutat. Si encara queden ganes, es recomana degustar el tiramisú. La tertúlia, això sí, la feu en un altre lloc.

Trattoria Da Augusto (Piazza de Renzi, 15)

El detallat compte d'un sopar a Da Augusto

Al cor del Trastevere es troba aquesta casa de menjars ben casolans. Ens la va recomanar un romà i, tot seguint les seves indicacions (gràcies, Giacomo!), ens hi vam presentar a les 20 h, amb el restaurant encara tancat. Com feia altra gent, vam ocupar una de les taules de la terrassa i, quan per fi van obrir les portes mitja hora més tard, ja s’havia format cua per ocupar les taules de l’interior. Els plats de la carta varien segons el dia de la setmana, però pagaria la pena encara que només fessin sopa. El menjar, tant és si es tracta de rigatoni cacio e pepe, ravioli d’espinacs i ricotta o stracetti de vedella amb ruca, és deliciós. El millor moment arriba, però, quan es demana el compte i el cambrer comença a gargotejar xifres sobre les estovalles de paper. Espero de tot cor que portin els números del negoci amb més endreç.

Filetti di Baccalà (Largo dei Librari, 88)

Filetti di baccalà: embruteu-vos les mans i gaudiu d'un bon tros de bacallà

Atenció: estem parlant de tota una institució a Roma. En una placeta propera a Campo dei Fiori, al costat de l’església de Santa Bàrbara, es troba aquesta mena de fish & chips a la italiana –que sempre és mil vegades millor que a l’anglosaxona. Fan alguns plats més, però l’estrella de la casa és el suculent filet de bacallà arrebossat, que serveixen embolicat amb paper de xurreria i es menja amb les mans. Us sembla poc sofisticat? Això és perquè no l’heu tastat!