Omnivorismes: shabu-shabu
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris shabu-shabu. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris shabu-shabu. Mostrar tots els missatges

dimarts, 20 de gener del 2015

Fondues a la japonesa

En una escena de Lost in Translation, el Bob (Bill Murray) i la Charlotte (Scarlett Johansson) estan en un restaurant de Tòquio, mig barallats, intentant triar un plat del menú. Estar emmurriat no és el millor estat per prendre decisions, i la Charlotte es veu superada per una carta que aparentment –almenys per qui no entengui el japonès– té sis plats iguals.

Carta de restaurant japonès
La carta que desconcerta Charlotte

El Bob en tria un a l’atzar i s’acaben prenent un shabu-shabu, un tipus de nabemono o guisat japonès que recorda molt a una fondue, tot i que és molt més sa i digestiu. En aquest cas, unes finíssimes làmines de vedella es couen en una cassola plena d’un brou (dashi) fet a base d’alga kombo, on s’afegeixen tota mena de verdures: col, ceba, pastanaga, xampinyons, soja... (Si, arribats a aquest punt, els detractors de la col i similars acaben de perdre-hi l’interès, és perquè desconeixen les grans virtuts de la cuina japonesa: menjar ben gustós i saludable.)

Shabu-shabu
Un shabu-shabu perdut en la traducció

Potser no conté ingredients gaire glamurosos, però el shabu-shabu és un plat absolutament deliciós... sempre que no hagueu provat el sukiyaki.

El sukiyaki és una variant d’aquest plat en què el brou es fa a base de salsa de soja i mirin (licor d’arròs) i la carn i la verdura, un cop trets de la cassola, es remullen en ou cru batut. És a dir, és com un shabu-shabu, però encara més saborós.

Sukiyaki
Sukiyaki: brou amb verduretes, làmines de vedella i ou cru on sucar-ho tot

Un lloc de Barcelona on tastar aquests plaers és el restaurant Edo, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Per algun motiu ignot, però, han desaparegut del menú que reparteixen ara que s’han especialitzat en bufet, però si els demaneu us portaran la carta antiga. A més, res com demanar un shabu-shabu o un sukiyaki perquè tota la clientela del restaurant giri caps per observar-vos amb estupor; proveu-ho, no falla.

Menjar aquests plats és gairebé una activitat social, amb tots els comensals compartint menjar de la cassola i tan enfeinats servint-se verduretes i coent carn que no trobaran temps ni per beure vi. Encara més, sortireu del restaurant amb molt bon gust de boca i sense aquella desagradable sensació d’haver-se atipat en excés que deixa la nostra cuina tradicional. Com deia, una de les meravelles de la cuina japonesa.

Com menjar un sukiyaki
Com menjar un sukiyaki

I recordeu: a l‘era de la globalització ja no és permès no saber fer servir bastonets amb el menjar (sí, es diuen bastonets i no palillos).