![]() |
| La carta que desconcerta Charlotte |
El Bob en tria un a l’atzar i s’acaben prenent un shabu-shabu, un tipus de nabemono o guisat japonès que recorda molt a una fondue, tot i que és molt més sa i digestiu. En aquest cas, unes finíssimes làmines de vedella es couen en una cassola plena d’un brou (dashi) fet a base d’alga kombo, on s’afegeixen tota mena de verdures: col, ceba, pastanaga, xampinyons, soja... (Si, arribats a aquest punt, els detractors de la col i similars acaben de perdre-hi l’interès, és perquè desconeixen les grans virtuts de la cuina japonesa: menjar ben gustós i saludable.)
![]() |
| Un shabu-shabu perdut en la traducció |
Potser no conté ingredients gaire glamurosos, però el shabu-shabu és un plat absolutament deliciós... sempre que no hagueu provat el sukiyaki.
El sukiyaki és una variant d’aquest plat en què el brou es fa a base de salsa de soja i mirin (licor d’arròs) i la carn i la verdura, un cop trets de la cassola, es remullen en ou cru batut. És a dir, és com un shabu-shabu, però encara més saborós.
![]() |
| Sukiyaki: brou amb verduretes, làmines de vedella i ou cru on sucar-ho tot |
Un lloc de Barcelona on tastar aquests plaers és el restaurant Edo, al districte de Sarrià-Sant Gervasi. Per algun motiu ignot, però, han desaparegut del menú que reparteixen ara que s’han especialitzat en bufet, però si els demaneu us portaran la carta antiga. A més, res com demanar un shabu-shabu o un sukiyaki perquè tota la clientela del restaurant giri caps per observar-vos amb estupor; proveu-ho, no falla.
Menjar aquests plats és gairebé una activitat social, amb tots els comensals compartint menjar de la cassola i tan enfeinats servint-se verduretes i coent carn que no trobaran temps ni per beure vi. Encara més, sortireu del restaurant amb molt bon gust de boca i sense aquella desagradable sensació d’haver-se atipat en excés que deixa la nostra cuina tradicional. Com deia, una de les meravelles de la cuina japonesa.
![]() |
| Com menjar un sukiyaki |
I recordeu: a l‘era de la globalització ja no és permès no saber fer servir bastonets amb el menjar (sí, es diuen bastonets i no palillos).



