Una història d'hamburgueses

Vet aquí que fa molt temps, quan els humans no coneixien el concepte de carn dry aged i els grans de pebre no es venien a la secció de ginebres dels supermercats, hi havia una petita hamburguesa a la qual ningú no feia cas. Intentava jugar amb les altres carns –l’entrecot, el filet, la mitjana, el fricandó...–, però aquestes se’n reien o li feien el buit: “Ep, fast food!” o “Fuig! No ets res més que un ingredient de sandvitx!” són alguns dels renecs que li dedicaven. N’hi havia per a això i per a molt més: al capdavall estava destinada a esdevenir una sola de sabata monocroma en mans d’algú que mai no havia sentit a parlar de fer la carn al punt. Així que la petita hamburguesa va abandonar tanta mediocritat i se’n va anar a veure món. En el decurs dels seus viatges, va fer amistat amb el gintònic i ara regnen plegats sobre hordes de hipsters i cosmopolites. I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

Si teniu algun dubte sobre la veracitat d’aquesta història, només cal que mireu al vostre voltant. Les hamburgueseries han proliferat, s’han sofisticat i, òbviament, s’han encarit, però és que qualsevol similitud entre aquella massa fina i compacta de color marró grisós que amania la nostra infància, de sabor difícilment identificable de tants assaonaments com portava, i un bon tros de carn picada, vermellosa i ben recognoscible, és pura casualitat.

Santa Deluxe, la reina de les hamburgueses per a gurmets

Les noves hamburgueseries s’adrecen als gurmets, opten pels bons ingredients i tenen en compte els comensals amb dietes especials. És el cas, per exemple, de Bacoa i les seves filials, Little Bacoa i Kiosko, que aposten per un “menjar ràpid de qualitat”. Els partidaris de la quantitat tenen motius d’alegria en aquest local; personalment, prefereixo que l’entrepà em càpiga a la boca. A més, trobo que menys ingredients permetrien apreciar millor el gust de la carn. De tota manera, quan aneu al Kiosko, no oblideu passar una estona de lectura al bany.


Els còmics il·lustren les parets del bany del Kiosko

Un clàssic intemporal és l’O.K. Sarrià, i és que aquest bar porta més de 25 anys oferint hamburgueses a la clientela. Potser és per això que, tot passant de les modes, guarneixen el tros de carn amb patates xip i un panet millorable, però la carn, de debò, és molt bona i la podeu acompanyar amb l’especialitat de la casa: una clara de cervesa negra. El local impressiona per la devoció a l’esport nord-americà –sembla un museu!– i per les camises del seu propietari, que deu haver robat de l’armari de Parker Lewis.

O.K. Sarrià: hamburgueseria i museu dedicat al beisbol i al futbol americà

Però hi ha un parell d’hamburgueseries que m’han robat el cor. Una és el Jazz, una cerveseria del Poble Sec a la qual és de justícia divina dedicar una entrada un altre dia. I, parlant de temes divins, el Santa Burg és un indret l’objectiu del qual és fer-nos pecar per excés de plaer, no només assaborint les seves boníssimes hamburgueses, sinó també acompanyant-les de les espectaculars patates fregides casolanes i d’una de les cerveses artesanals de la selecció variable de què disposen. Com a mostra dels seus productes, preneu nota de la Santa Deluxe: vedella dry aged, escalopa de foie gras i poma caramel·litzada. I és que, com ells diuen, la carn és feble.

Un parell de Forts, recomanabilíssimes cerveses barcelonines, servides a Santa Burg