Una història d'hamburgueses

Vet aquí que fa molt temps, quan els humans no coneixien el concepte de carn dry aged i els grans de pebre no es venien a la secció de ginebres dels supermercats, hi havia una petita hamburguesa a la qual ningú no feia cas. Intentava jugar amb les altres carns –l’entrecot, el filet, la mitjana, el fricandó...–, però aquestes se’n reien o li feien el buit: “Ep, fast food!” o “Fuig! No ets res més que un ingredient de sandvitx!” són alguns dels renecs que li dedicaven. N’hi havia per a això i per a molt més: al capdavall estava destinada a esdevenir una sola de sabata monocroma en mans d’algú que mai no havia sentit a parlar de fer la carn al punt. Així que la petita hamburguesa va abandonar tanta mediocritat i se’n va anar a veure món. En el decurs dels seus viatges, va fer amistat amb el gintònic i ara regnen plegats sobre hordes de hipsters i cosmopolites. I això és tan veritat com que el conte s'ha acabat.

Si teniu algun dubte sobre la veracitat d’aquesta història, només cal que mireu al vostre voltant. Les hamburgueseries han proliferat, s’han sofisticat i, òbviament, s’han encarit, però és que qualsevol similitud entre aquella massa fina i compacta de color marró grisós que amania la nostra infància, de sabor difícilment identificable de tants assaonaments com portava, i un bon tros de carn picada, vermellosa i ben recognoscible, és pura casualitat.

Santa Deluxe, la reina de les hamburgueses per a gurmets

Les noves hamburgueseries s’adrecen als gurmets, opten pels bons ingredients i tenen en compte els comensals amb dietes especials. És el cas, per exemple, de Bacoa i les seves filials, Little Bacoa i Kiosko, que aposten per un “menjar ràpid de qualitat”. Els partidaris de la quantitat tenen motius d’alegria en aquest local; personalment, prefereixo que l’entrepà em càpiga a la boca. A més, trobo que menys ingredients permetrien apreciar millor el gust de la carn. De tota manera, quan aneu al Kiosko, no oblideu passar una estona de lectura al bany.


Els còmics il·lustren les parets del bany del Kiosko

Un clàssic intemporal és l’O.K. Sarrià, i és que aquest bar porta més de 25 anys oferint hamburgueses a la clientela. Potser és per això que, tot passant de les modes, guarneixen el tros de carn amb patates xip i un panet millorable, però la carn, de debò, és molt bona i la podeu acompanyar amb l’especialitat de la casa: una clara de cervesa negra. El local impressiona per la devoció a l’esport nord-americà –sembla un museu!– i per les camises del seu propietari, que deu haver robat de l’armari de Parker Lewis.

O.K. Sarrià: hamburgueseria i museu dedicat al beisbol i al futbol americà

Però hi ha un parell d’hamburgueseries que m’han robat el cor. Una és el Jazz, una cerveseria del Poble Sec a la qual és de justícia divina dedicar una entrada un altre dia. I, parlant de temes divins, el Santa Burg és un indret l’objectiu del qual és fer-nos pecar per excés de plaer, no només assaborint les seves boníssimes hamburgueses, sinó també acompanyant-les de les espectaculars patates fregides casolanes i d’una de les cerveses artesanals de la selecció variable de què disposen. Com a mostra dels seus productes, preneu nota de la Santa Deluxe: vedella dry aged, escalopa de foie gras i poma caramel·litzada. I és que, com ells diuen, la carn és feble.

Un parell de Forts, recomanabilíssimes cerveses barcelonines, servides a Santa Burg

Escudella i revolta

A la plaça Osca i rodalies, centre de l’activitat social alternativa de Sants –i futur Williamsburg quan la gent s’hagi afartat de Sant Antoni–, hi ha un munt de bars i restaurants per entretenir el visitant: alguns de rònecs, altres d’elegants; alguns que es fan ressò de les noves tendències, altres de més clàssics; alguns de nova factura, altres amb una llarga història.

Terra d'escudella, a Sants

Un indret que representa molt bé l’esperit del barri és el Terra d’escudella, un local que fa les funcions de bar restaurant, ateneu i centre cultural, social i polític. Si el que voleu és menjar bé alhora que feu la revolució, aquest és el vostre lloc! Hi podeu admirar exposicions artístiques, aprofundir en la història del país llegint les parets, aprendre refranys de la nostra perjudicada llengua, comprar marxandatge catalanista i llibertari i, no cal dir-ho, menjar i beure –aquesta és la condició sine qua non per estar-se al local.

Una mica d'història a les parets del Terra d'escudella

I és que un dels objectius del TDK, tal com l’abreugen –paga la pena llegir la declaració d’intencions impresa a la carta–, és recuperar i difondre les tradicions populars dels Països Catalans, i això inclou, per descomptat, la gastronomia. L’acurada carta és plena de menjars i de beures que ja els nostres avis havien oblidat que existien. Encara més, tots els productes són de la terra, i bons.

Escudella barrejada i capipota, dos plats ben tradicionals de la cuina catalana

De menjar, en disposem de diverses opcions, i cap no desmereix de les altres. Els menús de migdia tenen plats fixos segons el dia i... sí, el divendres toca escudella! A les nits, és possible entaular-se com cal al menjador del fons i triar plats de la carta. Si no és el que ve de gust, sempre es pot demanar una de les taules d’embotits i formatges, amb la descripció i procedència de cada producte clarament explicada. L’opció més barata, però no menys bona, és la de demanar, a la zona de bar, un dels imaginatius i inversemblants entrepans, que poden contenir ingredients com donja i ceba confitada, botifarra negra amb ceba i poma, albergínia amb formatge de cabra, ceba i poma, etc. I, si sou més de dotze comensals, podeu fer un menú de grup.

La meitat d'un parell d'entrepans, ben farcits i poc lleugers

I de beure, què en tenen? Doncs una bona selecció de vins i de cerveses artesanals de la terra que pot anar variant més o menys i que es queda curta quan la comparem amb la llista de licors catalaníssims de què disposen: ratafies, licors d’herbes, cremes, vins dolços, aiguardents, a més d’un sens fi de combinats a base de cassalla, Palo o licor de cafè, per esmentar-ne només alguns. Com veieu, tot molt nostrat.

Val a dir que el lloc és bo i barat i, per tant, és sempre curull de gent i xerinola. És altament recomanable presentar-s’hi d’hora o reservar taula. Si en voleu saber més, el seu Facebook informa de totes les novetats històriques, culturals i culinàries que, d’una manera o altra, afecten TDK.