Tsukiji, el cèlebre mercat de peix

Plaça deserta. Tot just comença a clarejar. Entren extres. Llum. Acció!

I, aleshores, s’inicia una espectacular coreografia que involucra ni més ni menys que milers de treballadors, més de dues mil tones de peix i hordes de turistes en una escena folla on el treballador diligent i motoritzat esquiva el turista graponer i despistat; el peix no, el peix s’està quiet.

My fair lady: Covent Garden s. XX, no Tsukiji s. XXI, però us en feu una idea.

Si més no, aquest és el dibuix que es crea al meu magí sempre que penso en el mercat de peix de Tsukiji. I és que estem parlant de la llotja de peix més gran i cèlebre del món, que es troba, naturalment, a la capital de Sushilàndia: Tòquio.

No hi ha guia turística sobre el Japó que no recomani al viatger de visitar Tsukiji ni l’instrueixi de com fer-ho. Perquè sí, calen certes explicacions per entendre l’estructura del mercat i per no trencar les normes, que bàsicament es poden resumir així: ser respectuós i mirar de no destorbar els que hi fan la seva feina. El gran tragí i els hàbits invasius dels turistes expliquen per què hi ha restriccions d’accés al públic en algunes zones.

Tragí diari de treballadors al mercat de Tsukiji

El plat fort del mercat, i tot un repte per als visitants, és la subhasta de tonyina. No debades se celebra a les 5 de la matinada. Aquesta visita és ideal per a aventurers: implica llevar-se a hores intempestives (o no anar a dormir), buscar algun transport que us porti allà de matinada i fer cua, sense garantia de premi, per aconseguir formar part d’un dels dos grups de 60 persones que podran ser testimonis privilegiats del gran espectacle.

Potser en la meva ignorància, jo m’estimo més el llit. Bàsicament perquè també es pot visitar el mercat a les 9 del matí i gaudir intensament de l’exhibició. Al mercat de majoristes es venen totes les classes de peix i marisc que pugueu imaginar, i les que no també.

Peix a la venda a Tsukiji

A mig matí ja recullen i comencen a preparar l’escenari per a l’endemà, però encara queda visitar el mercat exterior, on es poden passar hores i hores furetejant aquí i allà, badant com un nen al zoo.

Tots els carrerons de la rodalia s’apunten al xou. Comerç rere comerç, exhibeixen el seu gènere i el seu talent al visitant, que s’ho enduria tot si sabés per a què fer-ho servir: parament de cuina, algues, peix i molts altres ingredients ignots en aquestes contrades. Aquí podeu fer un tastet d’alguns d’aquests productes; no rebutgeu res del que us ofereixin, encara que no tingueu ni idea de la seva composició: la cuina japonesa té ingredients i sabors tan diferents i tan bons que seria una pena deixar-los passar.

Productes a la venda al mercat exterior de Tsukiji

Enmig d’aquest fotimer de botigues, òbviament hi ha també una enorme oferta de restauració. Molts dels negocis aprofiten l’avinentesa per cuinar de cara a l’espectador i vendre’n els productes per emportar: truites, yakitori... Realment fan venir ganes de tastar-ho tot!

Per suposat, hi trobarem també un munt de restaurants on fer un àpat.

Prou varietats de peix i marisc per procurar la felicitat

És una ocasió ideal per prendre un bon esmorzar japonès. I en què consisteix aquest esmorzar? Doncs, per exemple, en un donburi, un enorme bol d’arròs cobert amb algun peix ben bo. Impossible no començar bé el dia!

Deliciós esmorzar a base d'anagodon (arròs amb anguila) i te verd

Cap a finals d’any està previst el trasllat del mercat fora de Tòquio, a Toyoso, un lloc suposem que més ample però també més conflictiu (hi ha abundoses queixes sobre la contaminació del nou escenari) i, malauradament, menys convenient per a la turistada. Tot i així, segur que seguirà sent una experiència fascinant!

De tapes per l'Ampolla

Acabem de donar la benvinguda a la tardor, i aviat ens atiparem de magranes, xirimoies, caquis, castanyes, moniatos, carabasses i rovellons, però primer de tot hem d’acomiadar-nos de l’estiu com Déu mana: mirant al mar.

L’Ampolla és un petit poble de pescadors i, a més, està situat al costat del Delta, la qual cosa li proporciona una gran varietat de productes del mar, com ja comentava tot parlant de la cuina deltaica. Com no deixa de ser adient a un poble de costa, hi trobem molta oferta de restaurants d’arrossos i peix, d’altres més innovadors com l’Azara, especialitzat en carns argentines a la brasa, i també d’altres més clàssics i populars, ben representatius de la cuina local.


La Taverneta, un bar de motius pescadors

Els parroquians acudeixen a La Taverneta, un petit bar de vermut i tapes en el qual tots els detalls i fotos fan honor a l’antiga tradició marinera del municipi. Té peix i marisc ben fresc, uns preus ajustats i el servei és ràpid. En temporada alta pot ser difícil trobar una taula lliure, però ni tan sols en aquesta situació veureu defallir el personal sempre actiu.


Un vermut i un platet de palaïns fregits

La carta il·lustra molt bé en què consisteix la cuina del Delta: palains (llenguadets) fregits, xapadillo d’anguila a la planxa –de vegades també fumada i en torrada), canyuts (navalles), ortigues de mar, tellerines... Com veieu, tapes força diferents del què acostumem a prendre més al nord. El problema és que vénen ganes de provar-ho tot, però és recomanable moderar-se, vist que les racions són molt grans.

Un altre platet: xapadillo d'anguila a la planxa

Temps de flors, arròs i peix

Ara que és temps de flors i d’al·lèrgies, és un bon moment per visitar la ciutat de Girona. La resta de l’any també ho és, perquè és una ciutat maquíssima i plena d’atractius –i us estalviaríeu les inconveniències de lluitar contra hordes de visitants–, però el Temps de Flors s’ha de veure ni que sigui un cop a la vida.

Girona, Temps de Flors

Cada mes de maig, Girona es vesteix de flors. De flors i altres coses. Equips d’artistes i jardiners d’arreu s’encarreguen de muntar instal·lacions artístiques amb la flor com a element protagonista i decoren carrers, patis, jardins, museus, institucions i altres indrets. És també una ocasió ideal per treure el cap a cases d’interès històric normalment tancades al públic. Fins i tot els comerços s’apunten a la festa guarnint amb flors llurs entrades (i de pas atreuen més clientela).

L’opció de vagar pels carrers i anar veient què us trobeu està bé, però és millor fer-se amb un plànol de les exposicions florals... més que res per intentar veure-les totes –o moltes– i no repetir sempre les mateixes. Ara bé, no és pas feina d’un dia.


Algunes boniques instal·lacions del Temps de Flors

Tot rodant pels carrers del centre històric, bé caldrà aturar-se per recuperar energies. Girona és una ciutat moderna i cool, amb una bona i variada oferta de restaurants, així que menjar no hauria de ser un problema... més enllà de trobar taula en aquesta època.

Un lloc molt freqüentat és Arròs i peix; només cal passar pel davant per entendre-ho: l’aparador ple de marisc i peix ben fresc, com si d’un mercat es tractés, fa venir aigua a la boca.


La parada de peix i marisc fresc del restaurant Arròs i peix

Mentre espereu a la cua el vostre torn per triar el menjar, us obsequiaran amb una copa de cava. A part de la mercaderia exposada temptadorament a la parada, podeu optar per plats de la pissarra, que inclou, a més d’elaboracions de peix, verdures, amanides i uns arrossos boníssims –i fins i tot algun tros de carn. Pel bé de la cartera, és important no perdre el control mirant el marisc.

Deu ser lícit vendre's la mare per unes navalles i unes tellerines a la planxa com aquestes

Un cop triats els plats, us acompanyaran a la vostra taula, on podreu escollir un vi o un cava de la carta i, ara ja sí, podreu gaudir d’un menjar suculent, fet amb bons ingredients i molt ben presentat.

Un parell de temptacions més: bacallà a la brasa i tàrtar de tonyina