Tsukiji, el cèlebre mercat de peix

Plaça deserta. Tot just comença a clarejar. Entren extres. Llum. Acció!

I, aleshores, s’inicia una espectacular coreografia que involucra ni més ni menys que milers de treballadors, més de dues mil tones de peix i hordes de turistes en una escena folla on el treballador diligent i motoritzat esquiva el turista graponer i despistat; el peix no, el peix s’està quiet.

My fair lady: Covent Garden s. XX, no Tsukiji s. XXI, però us en feu una idea.

Si més no, aquest és el dibuix que es crea al meu magí sempre que penso en el mercat de peix de Tsukiji. I és que estem parlant de la llotja de peix més gran i cèlebre del món, que es troba, naturalment, a la capital de Sushilàndia: Tòquio.

No hi ha guia turística sobre el Japó que no recomani al viatger de visitar Tsukiji ni l’instrueixi de com fer-ho. Perquè sí, calen certes explicacions per entendre l’estructura del mercat i per no trencar les normes, que bàsicament es poden resumir així: ser respectuós i mirar de no destorbar els que hi fan la seva feina. El gran tragí i els hàbits invasius dels turistes expliquen per què hi ha restriccions d’accés al públic en algunes zones.

Tragí diari de treballadors al mercat de Tsukiji

El plat fort del mercat, i tot un repte per als visitants, és la subhasta de tonyina. No debades se celebra a les 5 de la matinada. Aquesta visita és ideal per a aventurers: implica llevar-se a hores intempestives (o no anar a dormir), buscar algun transport que us porti allà de matinada i fer cua, sense garantia de premi, per aconseguir formar part d’un dels dos grups de 60 persones que podran ser testimonis privilegiats del gran espectacle.

Potser en la meva ignorància, jo m’estimo més el llit. Bàsicament perquè també es pot visitar el mercat a les 9 del matí i gaudir intensament de l’exhibició. Al mercat de majoristes es venen totes les classes de peix i marisc que pugueu imaginar, i les que no també.

Peix a la venda a Tsukiji

A mig matí ja recullen i comencen a preparar l’escenari per a l’endemà, però encara queda visitar el mercat exterior, on es poden passar hores i hores furetejant aquí i allà, badant com un nen al zoo.

Tots els carrerons de la rodalia s’apunten al xou. Comerç rere comerç, exhibeixen el seu gènere i el seu talent al visitant, que s’ho enduria tot si sabés per a què fer-ho servir: parament de cuina, algues, peix i molts altres ingredients ignots en aquestes contrades. Aquí podeu fer un tastet d’alguns d’aquests productes; no rebutgeu res del que us ofereixin, encara que no tingueu ni idea de la seva composició: la cuina japonesa té ingredients i sabors tan diferents i tan bons que seria una pena deixar-los passar.

Productes a la venda al mercat exterior de Tsukiji

Enmig d’aquest fotimer de botigues, òbviament hi ha també una enorme oferta de restauració. Molts dels negocis aprofiten l’avinentesa per cuinar de cara a l’espectador i vendre’n els productes per emportar: truites, yakitori... Realment fan venir ganes de tastar-ho tot!

Per suposat, hi trobarem també un munt de restaurants on fer un àpat.

Prou varietats de peix i marisc per procurar la felicitat

És una ocasió ideal per prendre un bon esmorzar japonès. I en què consisteix aquest esmorzar? Doncs, per exemple, en un donburi, un enorme bol d’arròs cobert amb algun peix ben bo. Impossible no començar bé el dia!

Deliciós esmorzar a base d'anagodon (arròs amb anguila) i te verd

Cap a finals d’any està previst el trasllat del mercat fora de Tòquio, a Toyoso, un lloc suposem que més ample però també més conflictiu (hi ha abundoses queixes sobre la contaminació del nou escenari) i, malauradament, menys convenient per a la turistada. Tot i així, segur que seguirà sent una experiència fascinant!

La cuina del Delta

Just a tocar de l’Ampolla trobem la porta d’entrada al Parc Natural del Delta de l’Ebre. És en aquest punt on hi ha la Bassa de les Olles, un emplaçament ben representatiu del parc. Es tracta d’un bon lloc –sobretot pels qui no disposen de vehicle privat– per fer-hi una agradable passejada i conèixer tota la riquesa paisatgística i biològica típica del delta: una tranquil·la planura plena d’arrossars, fronterers amb platges i dunes, freqüentada per una gran diversitat d’aus, rèptils i insectes. No oblideu els prismàtics per observar les aus!

Arrossars i arrossars al Delta de l'Ebre

Aquesta excursió, però, no és aconsellable fer-la en ple estiu, atès que les ombres són escasses. És clar que cada època té els seus al·licients, i l’estiu a l’Ampolla, per exemple, ens permet gaudir d’unes platges molt menys atapeïdes del que és habitual trobar a la costa catalana.


Una manera més refrescant de passar el dia

Però això no és tot! Per tota l’Ampolla es pot gaudir de la gastronomia típica deltaica, una cuina local amb personalitat pròpia gràcies a la riquesa de recursos naturals que proporciona el delta: excel·lent i variat marisc, peix de mar i de riu, aus aquàtiques, productes de l’hort i, no cal dir-ho, arròs.

Del que es tracta, a la fi, és de trobar una excusa per acostar-s’hi, sigui quan sigui, i aprofitar la conjuntura –i l’hora de dinar– per treure el cap al restaurant Lo Goleró.


El restaurant Lo Goleró és la porta d'entrada al Delta

Aquesta cabana de fusta es troba a l’entrada del parc, just al cantó del centre d’informació i de l’agrobotiga, on podreu adquirir productes típics de la zona com arròs i oli.

La carta de Lo Goleró és típica deltaica i inclou plats com xapadillo d’anguila, cuixes de granota, ortigues de mar arrebossades, bunyols d’eriçó de mar, diferents elaboracions amb ànec i molt marisc exquisit, des d’ostres o navalles fins als populars musclos, que no desmereixen en absolut dels seus parents més sofisticats.

Un dels suggeriments de Lo Goleró: ostres amb cava

No, no m’estic oblidant dels arrossos, però, com els plats ben bons, cal deixar-los pel final. N’hi ha per tots els gustos –paella marinera, arròs negre, arròs amb llamàntol...–, però, fent honor a la regió, em quedo amb l’especialitat de la casa: l’arròs amb ànec i verdures. Deliciós.

Una de les especialitats de la casa: arròs amb ànec

Estrictament parlant, un àpat s’acaba amb les postres, no pas amb l’arròs. Bé, també ofereixen algunes de casolanes i ben refrescants, com el sorbet de llima.

Jo ja no necessito inventar excuses per tornar-hi cada any.

Temps de flors, arròs i peix

Ara que és temps de flors i d’al·lèrgies, és un bon moment per visitar la ciutat de Girona. La resta de l’any també ho és, perquè és una ciutat maquíssima i plena d’atractius –i us estalviaríeu les inconveniències de lluitar contra hordes de visitants–, però el Temps de Flors s’ha de veure ni que sigui un cop a la vida.

Girona, Temps de Flors

Cada mes de maig, Girona es vesteix de flors. De flors i altres coses. Equips d’artistes i jardiners d’arreu s’encarreguen de muntar instal·lacions artístiques amb la flor com a element protagonista i decoren carrers, patis, jardins, museus, institucions i altres indrets. És també una ocasió ideal per treure el cap a cases d’interès històric normalment tancades al públic. Fins i tot els comerços s’apunten a la festa guarnint amb flors llurs entrades (i de pas atreuen més clientela).

L’opció de vagar pels carrers i anar veient què us trobeu està bé, però és millor fer-se amb un plànol de les exposicions florals... més que res per intentar veure-les totes –o moltes– i no repetir sempre les mateixes. Ara bé, no és pas feina d’un dia.


Algunes boniques instal·lacions del Temps de Flors

Tot rodant pels carrers del centre històric, bé caldrà aturar-se per recuperar energies. Girona és una ciutat moderna i cool, amb una bona i variada oferta de restaurants, així que menjar no hauria de ser un problema... més enllà de trobar taula en aquesta època.

Un lloc molt freqüentat és Arròs i peix; només cal passar pel davant per entendre-ho: l’aparador ple de marisc i peix ben fresc, com si d’un mercat es tractés, fa venir aigua a la boca.


La parada de peix i marisc fresc del restaurant Arròs i peix

Mentre espereu a la cua el vostre torn per triar el menjar, us obsequiaran amb una copa de cava. A part de la mercaderia exposada temptadorament a la parada, podeu optar per plats de la pissarra, que inclou, a més d’elaboracions de peix, verdures, amanides i uns arrossos boníssims –i fins i tot algun tros de carn. Pel bé de la cartera, és important no perdre el control mirant el marisc.

Deu ser lícit vendre's la mare per unes navalles i unes tellerines a la planxa com aquestes

Un cop triats els plats, us acompanyaran a la vostra taula, on podreu escollir un vi o un cava de la carta i, ara ja sí, podreu gaudir d’un menjar suculent, fet amb bons ingredients i molt ben presentat.

Un parell de temptacions més: bacallà a la brasa i tàrtar de tonyina