Una experiència autòctona a la Barceloneta

Els barcelonins estem perdent Barcelona. És un fet. El preu a pagar per esdevenir una ciutat que tothom vol conèixer és renunciar a una part de la pròpia identitat. Barcelona s’orienta al turisme, s’omple d’allò que se suposa que els turistes desitgen i s’apugen els preus per plomar els turistes i –efectes col·laterals- també els residents, per als quals es torna una població incòmoda i inassequible. Suposo que és normal: algú ha vist mai un venecià a Venècia? Negocis centenaris, icones de la ciutat, tanquen perquè no poden fer front als nous lloguers i són substituïts per d’altres, franquícies o còpies asèptiques els uns dels altres, locals moderns que podríem trobar a qualsevol altra capital occidental. Que no seguirem essent atractius arreu del món si mantenim l’essència? Se’ns l’estan venent, la ciutat.

Enlloc com a la Barceloneta es fa palesa la coexistència d’aquestes dues Barcelones, la d’abans i la d’ara. Entre bars, restaurants i botigues de tota mena, moltes banderes del barri guarneixen els balcons, tot reivindicant la seva identitat i una mica de dignitat enfront dels estralls del turisme mal entès.


Tot de banderes del barri a les façanes de la Barceloneta

La bona notícia és que no tot està perdut, encara queden llocs que mantenen el seu encant i autenticitat. A tocar del mercat, el bar Electricitat és un indret ideal per fer tapes i vermuts. És aconsellable, però, arribar-hi d’hora per fer-se amb una taula, ja que acostuma a omplir-se fins a vessar. De tota manera, tal és l’eficàcia del personal que en un tres i no res podeu trobar-vos asseguts al vostre racó, en agradable germanor, entre un grup d’indígenes i un altre de turistes.


No posa "bon menjar" perquè no hi cap

En cas que trobi algun seient lliure, el cambrer s’asseurà al vostre costat, llibreta en mà, per prendre-us nota. El més probable és que mai no arribeu a demanar res i que simplement aneu assentint a tot el que us vagi proposant. Al capdavall és ell qui en sap.

L'interior abarrotat

La tapa estrella de la casa és l’amanida de cranc. Sembla mentida que un plat tan innocent pugui arribar a ser tan bo. Però –guaita!- la truita de patates també és excepcional i hi ha tot un seguit de plats que no es queden enrere: bombes, croquetes, anxoves, gambes salades, moixama, cecina, esqueixada, lacón, amanida de pop...


Una petita degustació a l'Electricitat

El local disposa de bótes de vermut i de diversos vins, així que, si demaneu qualsevol d’aquestes begudes, us n’ompliran una ampolla i us la deixaran a taula perquè en consumiu a gust. Si preferiu la cervesa, també serveixen una barreja de Moritz i Epidor de barril.

L’únic punt negatiu és que potser, a la sortida, us ve de gust recloure-us en una església a gaudir d’una estona de silenci, sobretot si heu anat a l’Electricitat un cap de setmana al migdia. El soroll que hi ha quan el local està ple pot ser infernal, més encara si fa acte de presència la banda de músics festius que de tant en tant hi treu el cap. En un moment com aquest és possible que la meitat de la congregació, cambrer inclòs, acabi cantant i ballant, i l’altra meitat traient les càmeres de fotos. Tranquils, l’avalot no durarà més de cinc minuts i, de llocs on comportar-se civilitzadament, ja en tenim la ciutat plena.

Llarga vida a l’Electricitat!