La cuina del Delta

Just a tocar de l’Ampolla trobem la porta d’entrada al Parc Natural del Delta de l’Ebre. És en aquest punt on hi ha la Bassa de les Olles, un emplaçament ben representatiu del parc. Es tracta d’un bon lloc –sobretot pels qui no disposen de vehicle privat– per fer-hi una agradable passejada i conèixer tota la riquesa paisatgística i biològica típica del delta: una tranquil·la planura plena d’arrossars, fronterers amb platges i dunes, freqüentada per una gran diversitat d’aus, rèptils i insectes. No oblideu els prismàtics per observar les aus!

Arrossars i arrossars al Delta de l'Ebre

Aquesta excursió, però, no és aconsellable fer-la en ple estiu, atès que les ombres són escasses. És clar que cada època té els seus al·licients, i l’estiu a l’Ampolla, per exemple, ens permet gaudir d’unes platges molt menys atapeïdes del que és habitual trobar a la costa catalana.


Una manera més refrescant de passar el dia

Però això no és tot! Per tota l’Ampolla es pot gaudir de la gastronomia típica deltaica, una cuina local amb personalitat pròpia gràcies a la riquesa de recursos naturals que proporciona el delta: excel·lent i variat marisc, peix de mar i de riu, aus aquàtiques, productes de l’hort i, no cal dir-ho, arròs.

Del que es tracta, a la fi, és de trobar una excusa per acostar-s’hi, sigui quan sigui, i aprofitar la conjuntura –i l’hora de dinar– per treure el cap al restaurant Lo Goleró.


El restaurant Lo Goleró és la porta d'entrada al Delta

Aquesta cabana de fusta es troba a l’entrada del parc, just al cantó del centre d’informació i de l’agrobotiga, on podreu adquirir productes típics de la zona com arròs i oli.

La carta de Lo Goleró és típica deltaica i inclou plats com xapadillo d’anguila, cuixes de granota, ortigues de mar arrebossades, bunyols d’eriçó de mar, diferents elaboracions amb ànec i molt marisc exquisit, des d’ostres o navalles fins als populars musclos, que no desmereixen en absolut dels seus parents més sofisticats.

Un dels suggeriments de Lo Goleró: ostres amb cava

No, no m’estic oblidant dels arrossos, però, com els plats ben bons, cal deixar-los pel final. N’hi ha per tots els gustos –paella marinera, arròs negre, arròs amb llamàntol...–, però, fent honor a la regió, em quedo amb l’especialitat de la casa: l’arròs amb ànec i verdures. Deliciós.

Una de les especialitats de la casa: arròs amb ànec

Estrictament parlant, un àpat s’acaba amb les postres, no pas amb l’arròs. Bé, també ofereixen algunes de casolanes i ben refrescants, com el sorbet de llima.

Jo ja no necessito inventar excuses per tornar-hi cada any.

Nadal, frugal, sobri, amesurat Nadal

Cada any el mateix. Poc després que s’inicia el mes de desembre, comença una inacabable successió d’àpats socials a fi de celebrar el Nadal i la grandària del nostre estómac: la trobada d’amics de l’escola, l’inevitable sopar d’empresa, el del curs d’anglès, el dels amics 2.0, el de la colla sardanista, el del taller de ioga (aquest, sortosament, consisteix en tofu i algues), etc. Així, arribem a festes amb l’aparell digestiu d’un brontosaure i unes condicions deplorables per fer front als àpats familiars que vénen: l’íntim sopar de la nit de Nadal, la sopa de galets i el gall dindi del dia de Nadal, la canelonada de Sant Esteve, el sopar etílic de Cap d’Any, el dinar commemoratiu d’Any Nou (aquí existeixen diverses tendències: personalment, en aquesta data m’estimo més gitar que no pas ingerir) i, per acabar, el tortell de Reis. Curiosa manera d’homenatjar l’adveniment d’un nen pobre que predicava l’austeritat... Mira, com l’FMI.

Però tranquils, un dia, ja només ens queda un dia més de suplici i podrem dedicar-nos a prendre brous depuratius i a mossegar branques d’api, que és el que realment ens ve de gust fer.

De manera que no sé si és el millor moment per parlar de menjar, però aquest bloc va d’això i no em queda una altra opció. Ara bé, com a regal de Reis us obsequiaré amb una de les receptes triomfadores d’aquestes festes. Es tracta d’un plat atractiu, deliciós i fàcil de preparar:

MAGRET D’ÀNEC AMB SALSA DE FRUITES

 

Em menjaria fins la foto...

Què necessitarem?

• 2 persones disposades a menjar-s’ho
• 1 magret d’ànec
• 1 taronja
• ½ llimona
• 1 poma
• 50 g de sucre
• ½ got de brou d’au
• herbes de Provença
• pebre i sal

Què en fem, de tot això?

1. Espremem la taronja i la llimona. Pelem la poma i la trossegem.
2. Posem el sucre i els sucs de taronja i llimona en una cassola i ho coem fins que es formi un almívar espès.
3. Hi afegim la poma i la removem amb l’almívar. Llavors hi incorporem el brou i les herbes i ho deixem bullir a foc suau durant uns 15 minuts, remenant de tant en tant.
4. Salpebrem el magret i en fem uns talls a la pell en forma de creu. En una paella antiadherent ben calenta enrossim el magret, primer uns 5 minuts per la banda de la pell i després uns 3 minuts més per l’altra banda. Ha de quedar cru pel centre; si el coem de més, la carn quedaria dura.
5. Afegim el magret i una cullerada del greix que ha deixat anar a la cassola amb la salsa i ho coem tot 5 minuts a foc viu.
6. Tallem el magret en rodanxes gruixudes i el servim amb la salsa ben calenta. És un plat per menjar al moment, reescalfat no val res.
7. Col·loqueu els dos comensals a taula.

Fet això, només em resta afegir: bon profit!