De tapes per l'Ampolla

Acabem de donar la benvinguda a la tardor, i aviat ens atiparem de magranes, xirimoies, caquis, castanyes, moniatos, carabasses i rovellons, però primer de tot hem d’acomiadar-nos de l’estiu com Déu mana: mirant al mar.

L’Ampolla és un petit poble de pescadors i, a més, està situat al costat del Delta, la qual cosa li proporciona una gran varietat de productes del mar, com ja comentava tot parlant de la cuina deltaica. Com no deixa de ser adient a un poble de costa, hi trobem molta oferta de restaurants d’arrossos i peix, d’altres més innovadors com l’Azara, especialitzat en carns argentines a la brasa, i també d’altres més clàssics i populars, ben representatius de la cuina local.


La Taverneta, un bar de motius pescadors

Els parroquians acudeixen a La Taverneta, un petit bar de vermut i tapes en el qual tots els detalls i fotos fan honor a l’antiga tradició marinera del municipi. Té peix i marisc ben fresc, uns preus ajustats i el servei és ràpid. En temporada alta pot ser difícil trobar una taula lliure, però ni tan sols en aquesta situació veureu defallir el personal sempre actiu.


Un vermut i un platet de palaïns fregits

La carta il·lustra molt bé en què consisteix la cuina del Delta: palains (llenguadets) fregits, xapadillo d’anguila a la planxa –de vegades també fumada i en torrada), canyuts (navalles), ortigues de mar, tellerines... Com veieu, tapes força diferents del què acostumem a prendre més al nord. El problema és que vénen ganes de provar-ho tot, però és recomanable moderar-se, vist que les racions són molt grans.

Un altre platet: xapadillo d'anguila a la planxa

La cuina del Delta

Just a tocar de l’Ampolla trobem la porta d’entrada al Parc Natural del Delta de l’Ebre. És en aquest punt on hi ha la Bassa de les Olles, un emplaçament ben representatiu del parc. Es tracta d’un bon lloc –sobretot pels qui no disposen de vehicle privat– per fer-hi una agradable passejada i conèixer tota la riquesa paisatgística i biològica típica del delta: una tranquil·la planura plena d’arrossars, fronterers amb platges i dunes, freqüentada per una gran diversitat d’aus, rèptils i insectes. No oblideu els prismàtics per observar les aus!

Arrossars i arrossars al Delta de l'Ebre

Aquesta excursió, però, no és aconsellable fer-la en ple estiu, atès que les ombres són escasses. És clar que cada època té els seus al·licients, i l’estiu a l’Ampolla, per exemple, ens permet gaudir d’unes platges molt menys atapeïdes del que és habitual trobar a la costa catalana.


Una manera més refrescant de passar el dia

Però això no és tot! Per tota l’Ampolla es pot gaudir de la gastronomia típica deltaica, una cuina local amb personalitat pròpia gràcies a la riquesa de recursos naturals que proporciona el delta: excel·lent i variat marisc, peix de mar i de riu, aus aquàtiques, productes de l’hort i, no cal dir-ho, arròs.

Del que es tracta, a la fi, és de trobar una excusa per acostar-s’hi, sigui quan sigui, i aprofitar la conjuntura –i l’hora de dinar– per treure el cap al restaurant Lo Goleró.


El restaurant Lo Goleró és la porta d'entrada al Delta

Aquesta cabana de fusta es troba a l’entrada del parc, just al cantó del centre d’informació i de l’agrobotiga, on podreu adquirir productes típics de la zona com arròs i oli.

La carta de Lo Goleró és típica deltaica i inclou plats com xapadillo d’anguila, cuixes de granota, ortigues de mar arrebossades, bunyols d’eriçó de mar, diferents elaboracions amb ànec i molt marisc exquisit, des d’ostres o navalles fins als populars musclos, que no desmereixen en absolut dels seus parents més sofisticats.

Un dels suggeriments de Lo Goleró: ostres amb cava

No, no m’estic oblidant dels arrossos, però, com els plats ben bons, cal deixar-los pel final. N’hi ha per tots els gustos –paella marinera, arròs negre, arròs amb llamàntol...–, però, fent honor a la regió, em quedo amb l’especialitat de la casa: l’arròs amb ànec i verdures. Deliciós.

Una de les especialitats de la casa: arròs amb ànec

Estrictament parlant, un àpat s’acaba amb les postres, no pas amb l’arròs. Bé, també ofereixen algunes de casolanes i ben refrescants, com el sorbet de llima.

Jo ja no necessito inventar excuses per tornar-hi cada any.