 |
| El fotogènic Pont Vell de Besalú |
Jo necessito Besalú. De tant en tant em cal visitar-lo, com em cal respirar o beure aigua. Necessito passejar per la riba del Fluvià, deixar-me perdre pels carrers empedrats del centre històric curosament conservat, perdre el nord amb les botigues de productes típics i de bonics records, embadalir-me amb la bellesa del Pont Vell... Per qui no hi hagi estat mai, recomano ferventment la visita guiada que organitza l’oficina de turisme, una passejada per la vila comtal que permet visitar esglésies, el call jueu amb els seus banys i altres obres d’arquitectura civil medieval. Fins i tot el petit Museu de Miniatures i Microminiatures paga la pena: allà hom pot veure –per mitjà d’una lupa o amb vista d’elf– dotze camells en processó a l’interior de l’ull d’una agulla, per esmentar un exemple. Una feina impressionant per deixar-nos a tots bocabadats i amb l’interrogant de qui té la paciència necessària per dur a terme aquesta filigrana; doncs bé, només sis persones en el món, segons ens informa la simpàtica encarregada del museu.
Els estrets carrers medievals del poble s’omplen de visitants durant el dia que, tanmateix, desapareixen amb la llum, i les nits esdevenen molt tranquil·les. Si heu de fer nit a Besalú, l’hotel Els Jardins de la Martana s’hi presenta com una molt bona opció. Es tracta d’un antic edifici situat en un extrem del Pont Vell, reformat amb molt bon gust i menat per un personal encantador. Les habitacions tenen vistes al pont i als jardins i terrasses del recinte, uns espais romàntics ideals per aïllar-se del món, sempre que el clima ho permeti. Si no és així, us podreu arrecerar del fred a l’acollidora biblioteca. A la vora del foc de la seva llar, tot sentint els espetarrecs de la llenya, he escrit aquesta entrada. A més, l’hotel és pet friendly, com demostra la presència tranquil·la de la preciosa femella de gran danès que es passeja aristocràticament per la casa.
 |
| Adoro aquesta biblioteca |
Però tornem a Besalú. Després d’haver deambulat pels carrers de la vila, és molt probable que tingueu gana. No us amoïneu, en això el poble tampoc no us decebrà.
Un dels llocs on m’agrada proveir-me sempre que paro a Besalú és el bar-restaurant Can Quei. El local té dues parts ben diferenciades, el menjador i el bar, donant així l’opció d’entaular-se com Déu mana o de gaudir d’un ambient més informal i festiu. El menjar és casolà, amb un bon ventall de plats tradicionals de cuina catalana a un preu correcte: escudella, canelons, carns a la brasa, etc. Ara bé, si voleu despertar l’admiració i l’enveja de la clientela, demaneu una branca d’embotits i serviu-vos-en a gust.
 |
| La branca d'embotits de Can Quei fa goig |
Si, com jo, sou dels que us agrada anar provant les cerveses locals, aquí podeu trobar l’Artesana de Besalú. Això sí, aneu ben amb compte en obrir l’ampolla perquè el líquid es podria escampar pertot arreu. Sortosament, la cambrera ja li té agafat el punt i ha desenvolupat un mètode antivessament que implica una safata sota l’ampolla i la mà del client preparada amb la copa en l’aire.
 |
| L'Artesana de Besalú ja més assossegada |
Un únic avís pel que fa a Can Quei: si hi aneu en època de fred, més val que us vestiu d’acord amb el concepte “ceba”, perquè els agrada molt les altes temperatures per tal que les cambreres puguin servir en màniga curta. Ja sabeu, si acabeu amb les galtes rosades, no és culpa del vi, sinó de la calefacció.
Les virtuts de Besalú donen per molt més que aquestes línies, així que hauré de dedicar-hi una altra entrada.
