Cuina volcànica a Besalú

Com vaig prometre a la darrera entrada, seguim a Besalú... metafòricament –què més voldria jo que romandre-hi físicament! I és que, de tresors, Besalú en guarda uns quants.

Aquesta bella població es troba a la Garrotxa, terra de volcans i dels fogons que han donat lloc al que es coneix com a cuina volcànica. La cuina volcànica no consisteix a rostir unes carxofes al cràter d’un volcà ni a fer un entrecot a la llosa de basalt; l’etiqueta fa referència a una agrupació de restaurants que vol promoure la gastronomia local tradicional, però modernitzada, feta amb “productes conreats, criats i elaborats de forma artesanal” a la comarca.

A Besalú, hom pot tastar-la al restaurant Cúria Reial. Situat en un entorn idíl·lic, aquest restaurant ocupa un palauet dels segles XIII-XIV. El local és molt més espaiós del que es pot preveure des de fora –un saló porta a un altre, i també disposa de terrassa–, el personal es desviu per atendre i el menjar és excel·lent.

Restaurant Cúria Reial a Besalú

Si menjar de carta resulta un xic car, sempre es pot recórrer a un dels menús –de migdia o de temporada– amb què degustar, per un preu raonable, algunes menges de la seva magnífica carta, que inclou plats com aquests: sopa de ceba gratinada, croquetes artesanes de bolets, melós de vedella a la ratafia, xai de ramat guisat amb dàtils a l’estil jueu, arròs de Pals a la cassola de mar i muntanya, espatlla de xai de ramat sense feina guisada a l’antiga... Tot el que vam provar era molt i molt bo, però la mitjana de vedella al caliu d’alzina, amb aquell punt d’escates de sal i el regust del caliu, era senzillament deliciosa.


Algunes menges del restaurant Cúria Reial

A la carta s’indica quins plats formen part de la cuina volcànica amb el símbol corresponent de l’associació:

Si no ve de gust vi, sempre es pot acompanyar un plat de cuina volcànica amb una cervesa artesana ideada especialment per a l’ocasió. S’anomena, precisament, Volcànica, una rossa molt agradable, suau i aromatitzada.

Una cervesa autènticament volcànica

Diuen a Cúria Reial que desitgen satisfer els nostres sentits, i certament ho aconsegueixen amb uns aliments tan curosament elaborats, amb un ambient tan íntim i acollidor i amb un entorn que talla la respiració.

Visita ritual a Besalú

El fotogènic Pont Vell de Besalú

Jo necessito Besalú. De tant en tant em cal visitar-lo, com em cal respirar o beure aigua. Necessito passejar per la riba del Fluvià, deixar-me perdre pels carrers empedrats del centre històric curosament conservat, perdre el nord amb les botigues de productes típics i de bonics records, embadalir-me amb la bellesa del Pont Vell... Per qui no hi hagi estat mai, recomano ferventment la visita guiada que organitza l’oficina de turisme, una passejada per la vila comtal que permet visitar esglésies, el call jueu amb els seus banys i altres obres d’arquitectura civil medieval. Fins i tot el petit Museu de Miniatures i Microminiatures paga la pena: allà hom pot veure –per mitjà d’una lupa o amb vista d’elf– dotze camells en processó a l’interior de l’ull d’una agulla, per esmentar un exemple. Una feina impressionant per deixar-nos a tots bocabadats i amb l’interrogant de qui té la paciència necessària per dur a terme aquesta filigrana; doncs bé, només sis persones en el món, segons ens informa la simpàtica encarregada del museu.

Els estrets carrers medievals del poble s’omplen de visitants durant el dia que, tanmateix, desapareixen amb la llum, i les nits esdevenen molt tranquil·les. Si heu de fer nit a Besalú, l’hotel Els Jardins de la Martana s’hi presenta com una molt bona opció. Es tracta d’un antic edifici situat en un extrem del Pont Vell, reformat amb molt bon gust i menat per un personal encantador. Les habitacions tenen vistes al pont i als jardins i terrasses del recinte, uns espais romàntics ideals per aïllar-se del món, sempre que el clima ho permeti. Si no és així, us podreu arrecerar del fred a l’acollidora biblioteca. A la vora del foc de la seva llar, tot sentint els espetarrecs de la llenya, he escrit aquesta entrada. A més, l’hotel és pet friendly, com demostra la presència tranquil·la de la preciosa femella de gran danès que es passeja aristocràticament per la casa.

Adoro aquesta biblioteca

Però tornem a Besalú. Després d’haver deambulat pels carrers de la vila, és molt probable que tingueu gana. No us amoïneu, en això el poble tampoc no us decebrà.

Un dels llocs on m’agrada proveir-me sempre que paro a Besalú és el bar-restaurant Can Quei. El local té dues parts ben diferenciades, el menjador i el bar, donant així l’opció d’entaular-se com Déu mana o de gaudir d’un ambient més informal i festiu. El menjar és casolà, amb un bon ventall de plats tradicionals de cuina catalana a un preu correcte: escudella, canelons, carns a la brasa, etc. Ara bé, si voleu despertar l’admiració i l’enveja de la clientela, demaneu una branca d’embotits i serviu-vos-en a gust.

La branca d'embotits de Can Quei fa goig

Si, com jo, sou dels que us agrada anar provant les cerveses locals, aquí podeu trobar l’Artesana de Besalú. Això sí, aneu ben amb compte en obrir l’ampolla perquè el líquid es podria escampar pertot arreu. Sortosament, la cambrera ja li té agafat el punt i ha desenvolupat un mètode antivessament que implica una safata sota l’ampolla i la mà del client preparada amb la copa en l’aire.

L'Artesana de Besalú ja més assossegada

Un únic avís pel que fa a Can Quei: si hi aneu en època de fred, més val que us vestiu d’acord amb el concepte “ceba”, perquè els agrada molt les altes temperatures per tal que les cambreres puguin servir en màniga curta. Ja sabeu, si acabeu amb les galtes rosades, no és culpa del vi, sinó de la calefacció.

Les virtuts de Besalú donen per molt més que aquestes línies, així que hauré de dedicar-hi una altra entrada.